Rodalies de Catalunya és una marca comercial utilitzada per la Generalitat de Catalunya i Renfe Operadora pels serveis ferroviaris de trens de rodalies i pels serveis de regionals que circulen per la xarxa ferroviària d'ample ibèric d'ADIF.
Actualment la xarxa compta amb sis línies de regionals no integrades a la xarxa de transport públic, set línies de rodalies integrades dins el sistema tarifari de l'ATM Àrea de Barcelona (exceptuant l'R3 entre les estacions de la Farga de Bebié i la Tor de Querol que no estan integrades), dues línies de rodalies al Camp de Tarragona i una altra de rodalies a Girona.
HISTÒRIA DE LA XARXA
Rodalies de Catalunya és considerada l'hereva de Rodalies Renfe, divisió creada a finals dels anys 80, en el marc de la reestructuració de l'antiga RENFE en Unitats de Negoci (UN).
L'augment considerable de la demanda de mobilitat a bona part de les àrees metropolitanes de les ciutats espanyoles, entre les quals Barcelona, va motivar la creació dels nuclis de rodalies per satisfer i atendre la mobilitat entre les grans ciutats i les poblacions de la perifèria. En el cas de Barcelona, es va afegir un factor més: la celebració propera dels Jocs Olímpics del 1992, va ser un altre element imprescindible per a la seva creació, ja que bona part de les subseus olímpiques es trobaven repartides per la província i calia millorar les seves comunicacions amb la capital i seu olímpica. Va ser així com l'any 1990, es va crear el nucli de Rodalies de Barcelona, inicialment amb 4 línies: C1, C2, C3 i C4.
L'any 1995, es va obrir al públic l'estació de Cerdanyola Universitat, a la línia Papiol-Mollet, on van arribar els serveis de la línia C4 procedents de L'Hospitalet. Malgrat que l'estació estava construïda des del 1982, com en el conjunt de tota la línia entre Papiol-Mollet, no va ser fins a la data ja mencionada amb anterioritat quan es va posar en servei comercial per a viatgers.
Amb el principi de la dècada del 2000, la xarxa de Rodalies va creixent lleugerament amb l'incorporació de noves estacions. L'any 2002 va entrar en servei l'estació de Les Franqueses-Granollers Nord. Un any després, el 2003 es va posar en servei el baixador de Cabrera de Mar-Vilassar de Mar, a la línia de Mataró.
L'any 2005, amb el naixement de Renfe Operadora, es va canviar la denominació de la xarxa, esdevenint a partir d'aquell moment com a Renfe Rodalies. En aquell mateix any, concretament el mes de maig, es va incorporar la línia C7 a la xarxa de rodalia, fent el recorregut entre L'Hospitalet, Cerdanyola Universitat i Martorell, via línia de Manresa i Papiol-Mollet. Això va suposar la obertura de les estacions de Sant Cugat del Vallès i Rubí i la integració total d'aquests dos municipis a la xarxa de Rodalies. El creixement va continuar un any després, l'estiu del 2006, amb la posada en marxa de la línia C10 entre l'Estació de França i l'Aeroport. D'aquesta manera es posava fi a l'aïllament de l'Estació de França de la xarxa de rodalies i alhora es recuperava el servei directe a l'aeroport des de Barcelona, tallat un any abans a causa de les obres de l'AVE. A més, aquell mateix estiu també van arribar a Barcelona les dues primeres unitats Civia que s'anirien incoporant progressivament a la xarxa.
Els anys 2006 i 2007 seran recordats com els pitjors en tota la història de Rodalies de Barcelona. Les obres per l'arribada de l'alta velocitat, van provocar tot un seguit d'incidències constants i retards diaris a bona part de la xarxa. El punt àlgid de tot aquell caos d'aquells anys va ser l'octubre de 2007, quan les obres de l'AVE al seu pas pel barri de Bellvitge, a L'Hospitalet, van provocar la suspensió del servei a les línies C2 i C10 durant uns mesos degut a l'esvoranc que es va generar al costat de les vies. No va ser fins al mes de desembre d'aquell any quan es va restablir totalment el servei habitual a les línies del corredor sud.
El març del 2008 va entrar en funcionament l'estació de Terrassa Est, a la línia C4, després d'anys de reivindicacions per part dels veïns de la zona.
El 2009, l'Estat i la Generalitat van acordar el traspàs de la xarxa de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, prevista dins de l'Estatut d'Autonomia. L'acord suposava que la Generalitat es fes càrrec de la gestió del servei (confeccionar horaris, serveis, tarifes...) amb els trens operats per Renfe Operadora i l'infraestructura a càrrec d'Adif. El 2010, es va traspassar el servei oficialment a la Generalitat de Catalunya i aquesta va crear la marca Rodalies de Catalunya, canviant el tradicional logo de la "C" invertida per una "R" dins d'un quadrat taronja, seguint l'estètica d'altres logos de l'administració catalana com FGC.
Un any més tard, el 2011, es van traspassar a la Generalitat els serveis regionals que operen en territori català. Van quedar integrats a la xarxa de Rodalies de Catalunya, desapareixent d'aquesta manera la denominació de Renfe Media Distancia a excepció d'aquells serveis extracomunitaris on travessen una altra comunitat autònoma, com els serveis Barcelona-Casp-Saragossa o Barcelona-València que segueixen sent titularitat del Ministeri de Foment. En aquell mateix any es va obrir l'estació de La Sagrera-Meridiana (febrer 2011) i uns mesos més tard, el mes de juny, es va crear la línia R8 que uneix Granollers Centre amb Martorell sense passar per Barcelona, sent la primera línia que trenca la radialitat de la xarxa.
El mes de març de 2014, es van posar en marxa els serveis de rodalia a les àrees de Girona i Tarragona.
Actualment la xarxa compta amb sis línies de regionals no integrades a la xarxa de transport públic, set línies de rodalies integrades dins el sistema tarifari de l'ATM Àrea de Barcelona (exceptuant l'R3 entre les estacions de la Farga de Bebié i la Tor de Querol que no estan integrades), dues línies de rodalies al Camp de Tarragona i una altra de rodalies a Girona.
HISTÒRIA DE LA XARXA
Rodalies de Catalunya és considerada l'hereva de Rodalies Renfe, divisió creada a finals dels anys 80, en el marc de la reestructuració de l'antiga RENFE en Unitats de Negoci (UN).
L'augment considerable de la demanda de mobilitat a bona part de les àrees metropolitanes de les ciutats espanyoles, entre les quals Barcelona, va motivar la creació dels nuclis de rodalies per satisfer i atendre la mobilitat entre les grans ciutats i les poblacions de la perifèria. En el cas de Barcelona, es va afegir un factor més: la celebració propera dels Jocs Olímpics del 1992, va ser un altre element imprescindible per a la seva creació, ja que bona part de les subseus olímpiques es trobaven repartides per la província i calia millorar les seves comunicacions amb la capital i seu olímpica. Va ser així com l'any 1990, es va crear el nucli de Rodalies de Barcelona, inicialment amb 4 línies: C1, C2, C3 i C4.
L'any 1995, es va obrir al públic l'estació de Cerdanyola Universitat, a la línia Papiol-Mollet, on van arribar els serveis de la línia C4 procedents de L'Hospitalet. Malgrat que l'estació estava construïda des del 1982, com en el conjunt de tota la línia entre Papiol-Mollet, no va ser fins a la data ja mencionada amb anterioritat quan es va posar en servei comercial per a viatgers.
Amb el principi de la dècada del 2000, la xarxa de Rodalies va creixent lleugerament amb l'incorporació de noves estacions. L'any 2002 va entrar en servei l'estació de Les Franqueses-Granollers Nord. Un any després, el 2003 es va posar en servei el baixador de Cabrera de Mar-Vilassar de Mar, a la línia de Mataró.
L'any 2005, amb el naixement de Renfe Operadora, es va canviar la denominació de la xarxa, esdevenint a partir d'aquell moment com a Renfe Rodalies. En aquell mateix any, concretament el mes de maig, es va incorporar la línia C7 a la xarxa de rodalia, fent el recorregut entre L'Hospitalet, Cerdanyola Universitat i Martorell, via línia de Manresa i Papiol-Mollet. Això va suposar la obertura de les estacions de Sant Cugat del Vallès i Rubí i la integració total d'aquests dos municipis a la xarxa de Rodalies. El creixement va continuar un any després, l'estiu del 2006, amb la posada en marxa de la línia C10 entre l'Estació de França i l'Aeroport. D'aquesta manera es posava fi a l'aïllament de l'Estació de França de la xarxa de rodalies i alhora es recuperava el servei directe a l'aeroport des de Barcelona, tallat un any abans a causa de les obres de l'AVE. A més, aquell mateix estiu també van arribar a Barcelona les dues primeres unitats Civia que s'anirien incoporant progressivament a la xarxa.
Els anys 2006 i 2007 seran recordats com els pitjors en tota la història de Rodalies de Barcelona. Les obres per l'arribada de l'alta velocitat, van provocar tot un seguit d'incidències constants i retards diaris a bona part de la xarxa. El punt àlgid de tot aquell caos d'aquells anys va ser l'octubre de 2007, quan les obres de l'AVE al seu pas pel barri de Bellvitge, a L'Hospitalet, van provocar la suspensió del servei a les línies C2 i C10 durant uns mesos degut a l'esvoranc que es va generar al costat de les vies. No va ser fins al mes de desembre d'aquell any quan es va restablir totalment el servei habitual a les línies del corredor sud.
El març del 2008 va entrar en funcionament l'estació de Terrassa Est, a la línia C4, després d'anys de reivindicacions per part dels veïns de la zona.
El 2009, l'Estat i la Generalitat van acordar el traspàs de la xarxa de rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, prevista dins de l'Estatut d'Autonomia. L'acord suposava que la Generalitat es fes càrrec de la gestió del servei (confeccionar horaris, serveis, tarifes...) amb els trens operats per Renfe Operadora i l'infraestructura a càrrec d'Adif. El 2010, es va traspassar el servei oficialment a la Generalitat de Catalunya i aquesta va crear la marca Rodalies de Catalunya, canviant el tradicional logo de la "C" invertida per una "R" dins d'un quadrat taronja, seguint l'estètica d'altres logos de l'administració catalana com FGC.
Un any més tard, el 2011, es van traspassar a la Generalitat els serveis regionals que operen en territori català. Van quedar integrats a la xarxa de Rodalies de Catalunya, desapareixent d'aquesta manera la denominació de Renfe Media Distancia a excepció d'aquells serveis extracomunitaris on travessen una altra comunitat autònoma, com els serveis Barcelona-Casp-Saragossa o Barcelona-València que segueixen sent titularitat del Ministeri de Foment. En aquell mateix any es va obrir l'estació de La Sagrera-Meridiana (febrer 2011) i uns mesos més tard, el mes de juny, es va crear la línia R8 que uneix Granollers Centre amb Martorell sense passar per Barcelona, sent la primera línia que trenca la radialitat de la xarxa.
El mes de març de 2014, es van posar en marxa els serveis de rodalia a les àrees de Girona i Tarragona.
RODALIES DE BARCELONA
Tot i que les rodalies de Barcelona estan operades per dues companyies: FGC (Metro del Vallès i del Llobregat) i Renfe, aquí parlarem solament, d'aquesta última. Actualment, per tant, Renfe opera vuit línies que en total formen una xarxa de 462,7 km de longitud.
Les línies que opera Renfe a Rodalies de Barcelona, són:
Les línies que opera Renfe a Rodalies de Barcelona, són:
Línia
|
Recorregut
Molins de Rei - Maçanet-Massanes (per Mataró)
Castelldefels - Granollers Centre
Aeroport - Maçanet Massanes (per Sant Celoni)
Barcelona EdF - Vilanova - Sant Vicenç de Calders
Hospitalet del Llobregat - Vic - LaTour-de-Carol
Manresa - Martorell - Vilafranca - St. Vicenç de Calders
BCN Sant Andreu Arenal - Cerdanyola Universitat
Martorell - Granollers Centre
|
Estacions
31
14
21
17
34
39
7
8
|
Longitud
90 km
-------
-------
-------
77
143
44
38
|
Material rodant
S-447, 463, 464, 465
Civia, 451
Civia, 451
Civia, 450, 451
S-447
S-447, 465
S-463, 465
S-447, 463, 465
|
RODALIES DE TARRAGONA
Les Rodalies de Tarragona estan operades per Renfe i presten servei des del 20 de març del 2014. Aquesta, dóna servei majoritàriament a les poblacions del Camp de Tarragona i està operada per dues línies que amplien els serveis ja prestats pels trens de Mitja Distància.
RODALIES DE GIRONA
Les Rodalies de Girona és un servei ferroviari prestat per Renfe i que dóna servei a les comarques de l'Alt Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme i el Barcelonès. Aquest servei entrà en funcionament el 24 de març del 2014 i està operada per la línia RG1 que connecta l'Hospitalet del Llobregat i Portbou per Blanes. Aquests serveis estan prestats per UT 447 de Renfe.
SERVEIS REGIONALS
Catalunya, a més dels serveis de rodalies que s'han esmentat anteriorment, compta també, amb una xarxa de regionals composta per sis línies.
Línies
|
Recorreguts
Barcelona-Sants - Girona - Figueres - Portbou - Cerbère.
Hospitalet del Llobregat - Manresa - Cervera - Lleida-Pirineus.
Barcelona-EdF - Valls - Lleida-Pirineus.
Barcelona-EdF - Tarragona - Reus - Lleida-Pirineus..
Barcelona-EdF - Tarragona - Reus - Riba-roja d'Ebre -Saragossa.
Barcelona-EdF - Tarragona - Cambrils - Tortosa / Ulldecona - València-Nord.
|
Estacions
28
38
38
31
23
19
|
Longitud
172 km
176 km
169 km
169 km
184 km
172 km
|
Material rodant
S-447 (Regional) i 449 (MD)
S-447 i 470
S-447, 448 i 470
S-447, 448 i 470
S-470, 448 447 i 449 fins Reus
S-447, 448 i 449
|
FOTOGRAFIES
Bibliografia:
http://www.viquipèdia.cat/
http://www.trenscat.cat/
http://www.viquipèdia.cat/
http://www.trenscat.cat/
Darrera actualització: 09.08.17
|
· PÀGINA NO OFICIAL ·
|